Una llarga pujada al Sobrepuny

Avui aprofitant que ens trobàvem per Berga hem escollit una altra excursió força llarga per pujar el Sobrepuny, una muntanya que no sent gaire alta es troba aïllada de la resta i per tant prometia molt bones vistes. Havíem d’anar fins aVilada d’on sortia l’excrusió, era força llarga uns 23-25 km amb força desnivell al seu punt mig.

Un croquis de la ruta

Primerament ens vam endinsar en un bosc molt espès i xulo, després vam anar voltant per la falda una muntanya paral·lelament al pantà de La Baells i vam girar per endinsar-nos cap a la Nou del Berguedà, passant per una petita carretera que semblava alpina molt maca, potser de lo més xulo que ens vam trobar a la ruta. Després vam arribar a La nou, un petit poble, no preciós però si força bonic amb un monestir i unes fonts molt agradables. Aquí començava la odisea de pujar 850 m de desnivell en 2,9 km, una pujada tremenda, força bonica, en ocasions amb alguna vista a Vallcebre i el Pedraforca, passant per un faig molt bonic, sort que sempre estavem d’obaga perquè la calor era important i el solet cremava. Finalment arribem al cim i ens trobem que les vistes cap al sud i cap al pantà son mitjanetes però que no es veu res del pirineu, ni una sola muntanyeta, res de res.. Tot tapat pels arbres que hi ha al cim 😦 Jo em quedo amb un pam de nas… Decidim baixar per l’altre cantó i després de una baixada gairebé tan forta i trencacames com la pujada i estalviar-nos algun camí perdedor acabem trobant el camí correcte, per una vorejada de la muntanya amb un camí ombrivol i bonic. Dinem en un racó de sol que trobem, acompanyats dels dos amics que hem fet (ens han seguit dos gossos durant tot el camí) i ens toca la última baixada, per un corriolet molt mal marcat i completament trenca-cames, arribant finalment al castell de Roset, les ruines de un castellet encaramades a una muntanyeta. Allà ens queden uns 3,5 km per arribar a Vilada, sort que el caminet és bastant planer i fàcil de fer, arribem finalment. Tot i que té alguns indrets molt bonics, l’esforç de la baixada i el mal camí de baixada m’ha deixat cert regust amarg, suposo per la falta de vistes des del Sobrepuny. Què hi farem, demà més i millor. I sense a pobra Rita que avui ja anava coixa de lo morta que estava.