Doncs sí, amb aquesta entrada ens estrenem amb el nostre primer intent de blog, que voldrà ser un recull de les nostres sortidetes pel món, siguin catalanes, espanyoles o per quan marxem per un llarg temps.
Aquest matí hem tingut una sortideta amb la secció de senderisme dels panteres grogues. A les 06 del matí tocava el despertador i amb moltes penes i unes quants lleganyes ens hem llevat per preparar-nos el fantàstic dinar i treure la Rita, agafar el cotxe i dirigir-nos cap a l’estació de Sant Andreu, on haviem quedat per repartir cotxes i sortir.
Aquesta és la ruta pensada per avui
Mitja horeta més tard del previst hem sortit i ens hem parar a la Petromiralles de Cercs per fer un esmorzar… 3 hores i mitja després de llevar-nos i encara no estem caminant… Estem una mica que trinem, acostumats a no haver de fer aproximacions tan llargues… Però mitja horeta després del cafetó de bon matí arribem a Peguera. Deixem els cotxes i comencem a caminar. La previsió climàtica és molt dolenta i ahir potser var nevar, així que tenim una ruta alternativa, on no hem de pujar tant amunt. Anar a Bonner, el Manel desitja que sigui així.
El poblet abandonat de Peguera
Seguim el GR 107 o camí dels bons homes un bon trosset, anem pujant fins a un coll que ens menarà després cap a la Gallina Pelada, de moment no veiem neu al pas i com que és així en el trencall que podríem agafar cap a Bonner ens desviem i seguim la primera pensada de ruta. En Maneló queda lleument decepcionat, però després ja es recuperarà, jeje.
Una caseta abandonada pel camí. Ja la voldria jo!
Ben feliços nar pujant 😉
La pujada es va fent més i més dura, però nosaltres podem amb això i amb molt més…Cada vegada se’ns van apareguent unes vistes millors, el sol no ens abandona i realment estem molt contents d’aconseguir mantenir un dia així… Si és que de vegades quan penses que tot et sortirà malament és quan surt millor.
Se’ns apareix la serra de Busa
i aquí el Port del Compte
Arribem a les Roques Blanques i ja només ens queda una zona de cresteig per arribar a dalt el pic, aquí ja comença a haver-hi neu, veiem el Pedraforca espectacular i uns arbres plens de glaç transformat pel vent. El cel comença a tapar-se però de moment res greu, però intentem fer afanyar la gent que no volem trobar-nos amb un drama 😉 Nosaltres sempre taaaant estressats.
I aquí ja veiem el Pedraforca
El gebre o glaç del pi… Una imatge curiosa
Crestejant per arribar a la Gallina
Gairebé al cim!!
Finalment, unes 3 hores i mitja després de començar a caminar arribem al cim, amb unes vistes impresionants. Veiem pluja tot al nostre voltant i nosaltres sol. Però s’està acostant un núvol que fa una por… i mentre esperem que tothom puji per fer-nos la foto de grup de rigor comença a nevar una micona…el just per fer-ho tot més idíl·lic i no molestar. A més a més en 15 minuts arribem al refugi, on dinarem… un caldet o cafè per escalfar una mica (perquè sí que fa un fred acollonant) i a pujar una mica més per arribar al coll des del que baixarem.
Anem cap a la neu…Vistes des del pic
Aquí unes vistes post-dinar des del refugi
Des del coll de baixada mirem enrere… I tota aquesta neu hem creuat?
Finalment des del coll, decidim durant una estona no baixar pel camí ja que està ple de neu i tornar enrere seria fer molts més km i molta més estona… i comencem a estar cansats…caminar per la neu no és com caminar per pista exactament… tanta força amb les botes i els talons es comença a notar… Finalment trobem el canal de baixada ja amb menys neu i el seguim fins arribar als cotxes!!! En total 6 horetes i mitja i uns 15 km, una passada de dia i he tocat la neu aquest any!!!
wondersalmon 