Primer dia a l’Índia. Amritsar, ciutat Sikh

Després d’un no massa llarg trajecte d’avió (això de partir el viatge en 2 i restar un dia sencer al lloc de l’escala ajuda molt) arribem a l’aeroport de Nova Delhi a les 03.30 de la matinada aproximadament. Hem de passar la frontera, pensàve que en un país com aquest seria una llarga cua per sortir al país però no hi ha gens de cua i en 30 minuts som fora. Són encara no les 04 i a la sortida de l’aeroport hi ha milers de persones, sobretot gent intentant fer negoci per dur-te a la ciutat.

Com passarà al llarg de tota la Índia, aquí podem valorar lo pesada que és la gent i que no entenen els no! Com que el nostre tren surt de Delhi a les 06:30h no tenim cap pressa per arribar a la ciutat i davant l’alerta de la majoria que ens poden intentar estafar esperem que obrin el metro fantàstic que ens portarà directament a l’estació de tren. El problema és que enlloc hi ha horaris, quan preguntem a uns militars de seguretat que hi ha allà no ens saben cntestar i els que intenten vendre’ns el trajecte en tuk-tuk o taxi ens diuen que fins les 06 no obre… Nosaltres decidim fer cas de la Lonely Planet i esperem, busquem el nostre lloc on descansar, ple de mosquits i de gent que ens intenta perseguir per obligar-nos a agafar el seu taxi…

Estem ben creamts, semblem gambes, tant criticar els nòrdics que venne a Barcelona i mira’ns a nosaltres. Ens untem doncs de crema hidratant que vam comprar a Qatar per solucionar el tema i entre una cosa i l’altra se’ns fa la hora d’obrir el metro.

Untant-nos de crema

El metro és força car pels preus de la Índia, però és un sistema ràpid i efectiu , molt modern, buit, que ens porta fins davant mateix de l’estació de tren de New Delhi, on hem d’agafar el tren que ens ha de dur a Amritsar. Aquest trajecte en tren el teniem ja reservat des de feia un temps ja que els trens a la Índia tenen moltes llistes d’espera i és poc probable trobar places epl mateix dia. Un cop aquí ens assabentem que hi ha oficines en moltes estacions únicament per turistes i que per aquests és més fàcil trobar places d’última hora, però tot i així us recomano que si teniu clar el vostre recorregut reserveu alguns trens per evitar llargues cues i possibilitat de perdre plaça.

Quan arribem a Delhi el xoc és molt intens. L’aeroport no és valorable, solen ser zones que no transmeten la vida real d’una ciutat… Però arribar a les 05:30 a una zona equivalent a l’estació de Sants i trobar la vida que hi havia aquí ens va xocar… I no parlem de les olors….

Estrés als carrers ja a les 05am!

Al arribar a l’estació ja ens trobem amb un home que al veure la nostra cara de guiris perduts ens intenta estafar i ens diu que el nosre tren està anulat i hem d’anar a una oficina que hi ha al costat de l’estació. Ho diu tant segur i tant clar que gairebé ens ho creiem, sort que ja ens havien advertit i a més que veiem el nostre tren anunciat així que anem cap a la via del trenl i allà ens el trobem. Ni anul·lacions ni res. Realment és curiós per mi que et puguin mentir amb tant desfici sense perdre gens la compostura… Segur que en molts d’ells no funcionaria el detector de mentides,jeje… No ho fan amb malícia, és el que té veure el turista com un dòlar amb potes.

El tren es troba en molt millors condicions de les que pensàvem, el viatge no és llarg però són unes 7 hores i s’agraeix…Com no hem dormit res a l’avió, acabem quedant-nos dormits la major part del trajecte, sense abans veure la sortida del tren de Delhi, passant per zones de barrques n la gent es purgava de bon matí davant dels passatgers del tren sense problema. Aquesta visió de milers de persones sortint de casa seva i cagar directament al riu davant dels múltiples passatgers dels trens que van passant m’impacta menys del què pensava…

Arribem a Amritsar, la ciutat capital del Punjab al migdia, ben frescos gràcies a la dormida que hem fet al tren. A l’arribada ens trobemamb una oficina de turisme al costt de l’estació on ens informen molt bé sobre les coses a fer, com moure’ns i tot a la ciutat (única ciutat on ens hem trobat quelcom similar). Hi ha un autobus gratuït que ens porta al centre de la ciutat pero avui és el primer dia i estem de guiris, així que decidim gastar 25 INR (menys de 50 cèntims) per agafar un tuk-tuk o rickshaw, dels que acabarem farts…

Tren arribant a Amritsar

Fent el guiri amb el tuk-tuk

Amb ajuda de la nostra Lonely busquem un lloc on dormir prop del temple daurat, trobem un lloc amb habitació doble i dutxa (l’aigua calenta ja és molt demanar). Anem a fer una volta i menjar alguna cosa, ens trobem a una parada al carrer on menjem unes samoses i fregits. Ens encarem fins a l’antic ajuntament d’on ens han informat surt un tour en anglès pel centre d’Amritsar. El tour és força interessant, tot i que costa entendre als indis en anglès. El guia s’esforça per nosaltres (els únics guiris que fem servir aquest servei) però se’ns fa difícil entendre la meitat de les coses que ens explica. Hi ha alguns edificis interessants, i la ruta molt interessant i recomanable.

Menjant samoses al carrer

Amb el tour i el nostre guia venerable…

Un cop acabem la ruta ja s’està fent fosc, decidim anar a donar un cop d’ull al temple daurat, centre més important pels Sikhs del món… És totalment gratuït, només et demanen que et posis un mocador al cap que et donen a l’entrada i que et treguis les sabates que ells mateixos et guarden. L’espectacle és idescriptible, tant per la gent que hi trobem com pel lloc,que resulta certament màgic, ja val la pena arribar fins aquí.