Ens llevem ben d’hora i sorpresa…estem a Doha!!!Com ho sabem? Perquè tot i ser abril i les 07 del matí fa una calor que ja odiarem nosaltres a les 14h al mig estiu a Barcelona.
Fem un esmorzar a l’hotel i una bona dutxa. La ciutat no té massa per visitar, però tenim tot el dia. I tenim un petit problema… ens van tirar la crema solar i per tant ens haurem de torrar al sol…Amb la gorra, molta aigua i ulleres de sol sortim al carrer… Ens trobem molt a prop de la zona del port amb el museu, una zona amb més grues que la sagrada familia i la zona 0…com es nota que es troben en ple desenvolupament i construcció!!!
Construcció ,grues i més grues!!!
Doha és una ciutat que tenia només 20000 habitants i que vivia de pescadors que recollien ostres i perles, però va canviar amb la trobada de petroli i gas en principi, tornant-se una gran urbe que intenta mostrar el seu poder. Nosaltres ens trobem en la regió “antiga” per dir-ho d’una manera… Després hi ha una altra zona que és la des gratacels, a l’altre cantó de la badía.
La perla de Qatar…el què fa la pasta!!
Anem fins al museu, un museu d’art islàmic que val la pena visitar només per les vistes que hi ha i per l’edifici en sí, a més de contenir certs productes d’art islàmic al seu interior… i totalment gratuït. Arribem a les 09, però fins les 10 no obren, trobem una palmera i busquem la seva ombra per fer-hi una dormida.
Dormitant sota la palmera
Visitem el museu, on s’està infinitament fresc… ens passem unes dues hores i veiem obres i restes expoliades/comprades de llocs tant diversos com la Índia, Irán i Córdoba o Granada… Se’ns fa extrany venir a veure objectes originats a Espanya en un museu aquí…
El museu per fora…no ens podem banyar aquí?
L’edifici té la seva gràcia arquitectònica
Després fem un passeig per tota la badia per arribar fins a l’altra cantó d’aquesta, on hi ha la zona nova i plena de gratacels, centres comercials, etc. Per fer això anem passejant pel passeig, amb la mala sort que anem pel costat erroni, per la zona nterior de la carretera, i en la nostra intenció de creuar per anar prop del mar on s’estigui més fresc resulta impossible…Cotxes a 100 km per hora i amb 3 carrils per cantó, amb una mediana al mig enorme… Finalment gairebé atropellats per un mercedes descapotable dels milers que passen per aquí, conseguim creuar a l’altra part.
Una Pepsi per refrescar-nos de la calor…Uffff quina suada
Vistes dels gratacels des del passeig. Finalment hem creuat!
Morts de calor, sense gens de crema solar encara i a punt de morir deshidratats tot i portar milers de litres d’aigua, aconseguim arribar a la zona dels gratacels. Aquests són fantàstics, una mostra de la bogeria dels diners ràpids i quan no se sap què fer amb ells.
L’skyline de la ciutat
Joer com s’hi deixen la pasta aquesta gent
Acabem a un centre comercial molt gran i famós que hi ha a la zona, on l’únic que val la pena és que no s’està a 45ºC, mengem alguna cosa i agafem un taxi per tornar al centre. Allà anem al zoco de la ciutat, un zoco amb molt poc encant vist aquells que hi ha a ciutats com Marraqueix o altres, molt improvitzat i de cartró-pedra, però amb imatges insòlites com soldats de blanc en cavall vigilant els turistes; aus pintades de color blau (gallines blaves sí…).
Quin morbo aquests soldats a cavall
Un tè al mercat…l’únic que sembla autèntic
Tornem a l’hotel a buscar les maletes, rebentats i acalorats. Decidim dirigir-nos a l’aeroport per agafar l’avió que ens portarà a Delhi… Allà almenys estarem frescos.Demà arribem a Delhi a les 03 de la matinada :O
wondersalmon 